Un aiguat com el del 1940 tornarà a passar. I les probabilitats augmenten.
Els ensenyants del passat ens haurien de guiar per les estratègies actuals. Però es constata que molts equipaments o proteccions són inadaptats i que els caldria reformar o millorar. Sobretot, s’ha deixat construir en zones de risc.
Ara no es poden canviar les implantacions urbanes. L’important és la vida de la gent. L’important és que els habitants de les zones afectades ho sàpiguen. Caldria que les autoritats departamentals, locals, i els serveis de socors, tinguin la llista dels telèfons de tots els habitants possiblement afectats, per poder-los alertar en pocs minuts. Els habitants haurien de saber que han de fer. El gener del 2020, l’alerta per la tempesta va demostrar a la Salanca que es podia alertar la població. Amb els mitjans actuals de previsió meteorològica i de comunicació, l’alerta pot ser quasi instantània.
És possible de fer-ho, i no costaria molt car. Hauria de ser la inversió prioritària, com la informació individualitzada de la gent en zona de perill.