EXILIS III: Consolidació i expansió del feixisme a Europa, i la seua repercussió dins dels camps.

Explicat a través del testimoni de Maria Bagaria Jover

Grup de nens dels camps, Maria és a baix a la dreta.
Grup de nens dels camps, Maria és a baix a la dreta.

En el capítol anterior explicàvem com l’imperi de l’alemanya nazi s’expandeix per Europa, i els vaixells, que anaven a transportar les persones fugides del franquisme es van dedicar a la defensa del territori europeu per part de l’exèrcit francès. Malgrat això, el nord i l’oest de França és ocupat, la qual cosa repercuteix directament sobre els republicans i republicanes exiliades, a una gran part de les quals traslladen a Ribesaltes a causa de l’arribada de població francesa que es refugiarà a Catalunya Nord. Aquest és el cas de Maria i la seva família. Alhora que el nivell de repressió i la fam augmenten, les malalties proliferen i els alemanys s’emporten els homes dels camps i també a les dones considereades perilloses, per a treballar. És així com Maria es separa un cop més del seu pare. Ara, conscient de la possibilitat de no tornar-lo a veure.

Maria al camp de Ribesaltes, 1942

 

«No, no, eren francesos, és el més difícil aquí és fer comprendre a la gent que totes les injustícies que ens han fet als camps sempre eren francesos».
La Maria explica l’impacte que va tindre la repressió i les reflexions d’aquella nena que va ser anys veure les escenes de violència explícita als camps a les persones que intentaven informar a l’exterior de la situació en la qual vivien els i les refugiades als camps: « Llavors et dius, bueno, així és que la veritat l’has de callar. No pots dir la veritat si és perquè dius la veritat que et maten.»

 

Explica com la preocupació principal era el menjar, però hi havia d’altres com l’aprenentatge, la lectura, la música… Les noies adolescents i els infants també feien teatre per distreure les mares. L’objectiu diu, « era mirar de conservar una vida quasi normal, el que es pot estan així tancats ». També explica com una dona gran li va ensenyar a fer mitja, i com feien jerseis desfent les mantes i aprofitant la llana. Aquesta pràctica de fer mitja l’ha convertit en costum que dura fins avui dia a la seua quotidianitat. També conta com jugaven enmig de la precarietat tota la canalla mesclada, tot i no parlar la mateixa llengua. Evitaven jugar a la guerra.

 

A Ribesaltes van estar fins a l’any 42, fins que va fer falta el camp per a militars. A algunes persones, entre elles Maria i la seva mare, els hi van assignar el camp de Gurs. El camp de Gurs es va construir l’any a la regió francesa de Béarn. Comptava amb 382 barraques repartides en 28 hectàrees. Allà s’hi van internar presoners polítics i de guerra republicans, defensors de l’anomenada Pàtria Basca, i també persones d’ètnia gitana i jueva. Malgrat que el seu aforament era de 18.000 persones, van arribar a haver-hi més del triple.

Un dia van rebre notícies del seu pare, que escrivia per carta, que allà on era els bombardejos eren diaris, que havia estat dos cops ferit, que no sortiria viu de l'illa, i que fessin el necessari per tornar a Barcelona perquè ja no valia la pena esperar-lo. És així com Esperanza Jover va fer « lo necessari » al jefe del camp, van repartir els bens materials que tenien al camp a altres refugiades, i van pujar a un autocar fins la frontera. No obstant això, aquell dia la frontera estava tancada i van haver de tornar, però aquest cop re-començant sense res. Mai van tornar a intentar a tornar, per dos motius: els processos burocràtics feixucs; i el recolzament moral a Juan Bagaria, el seu pare, perquè «no es deixés matar com ho hagués fet si haguéssim marxat».

Comunió dels nens del camp de Gurs, 1943

A partir de l’any 589, l’estat espanyol va tindre el catolicisme com a religió oficial quan el rei Recared va proclamar la unitat del regne i la religió catòlica en el consell de Toledo. No obstant això, la constitució de l’any 1931 va declarar que Espanya no tenia una religió oficial. I aquesta, segons alguns historiadors, va ser una de les causes de la invasió feixista al 36. Ja que era també una de les consignes capçalera del feixisme. Amb el desenllaç de la Guerra Civil, es va unificar un altre cop el govern i l’església. D’aquesta manera, tal com explica l’historiador Julián Casanova « Franco va comptar amb el recolzament i benedicció de l’església catòlica. Bisbes, sacerdots, i religiosos van començar a tractar a Franco com un enviat de Déu per a posar ordre en la ciutat terrenal. I Fanco va acabar creient que, efectivament, tenia una relació espiritual especial amb la divina providència».

La importància que li donava el règim espanyol a la religió catòlica es va traslladar també als camps en forma d’educació catòlica i comunions per als nens que estaven en l’edat. Així és com Maria va rebre el catecisme. Assistien amb gust als cursos, ja que sempre els hi portava alguna cosa de menjar, i sabien que el dia de la cerimònia vestirien en roba dels nens i nenes del poble de Gurs, amb vestits de debò, pentinats especials, i atenció especial. També els hi havien explicat que aquell dia tindrien una festa i menjar. Aquests van ser els motius pels quals els infants van estar en contacte amb la religió catòlica durant cert temps dins dels camps.

Maria amb els cabells retallats, una pràctica habitual per a minimitzar les plagues de polls i puces. Ribesaltes

Era habitual per ells conviure amb tota mena d’infeccions i paràsits: polls, xinxes, puces, sarna… Maria explica com afectava a la seua quotidianitat, i com hi convivien.

EXILIS: Una producció de: Noa Tendero Jovaní

Genèric original de: Dani Palos
Interpretació al piano de: Jesús Acebedo

Cançons al piano:
1. Corrandes d’exili
2. Gallo rojo, gallo negro

Altres:
1. Guerra – Gemma Humet
2. La presó de Lleida – Roba Estesa
3. Si me quieres escribir instrumental – Land and freedom
4. Cançó sense nom – Lluis Llach
5. Anda jaleo, jaleo instrumental – Paco de Lucía

 

 

Print Friendly and PDF