EXILIS II: La vida als camps d’Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes, en el marc de la II Guerra Mundial, explicat amb Maria Bagaria Jover

Maria amb els seus pares, Esperanza Jover i Juan Bagaria, al camp de Rivesaltes.
Maria amb els seus pares, Esperanza Jover i Juan Bagaria, al camp de Rivesaltes.

En el capítol anterior, la Maria havia explicat com era Barcelona abans de la invasió franquista, així com l’acomiadament a familiars i el pas dels Pirineus. En aquest segon capítol, parla dels camps de concentració que l’estat francès havia preparat per als refugiats republicans. Maria va créixer durant sis anys en quatre camps diferents: el camp d’Argelers, el de Sant Cebrià, el de Ribesaltes, i el de Gurs, un poble situat entre Euskal Herria i Baiona. Tu

El pla inicial de la família de Maria, però, no havia estat aquest: un cop es van retrobar a Perpinyà, Maria i la seva mare amb el seu pare, pensaven que el pas següent seria agafar un vaixell cap a Argentina. El somni de sortir d’Europa es va veure truncat com a conseqüència de l’inici de la II Guerra Mundial: l’exèrcit francès necessitava els vaixells per als combats, la qual cosa va deixar a milers de republicans sense poder marxar del continent europeu. Per aquest motiu, juntament amb la falta de recursos, l’agost de 1939 la família de Maria, com tantes altres, es veuen obligats a entrar al camp d’Argelers.

A finals de 1939 hi ha gairebé 200.000 refugiats republicans a territori francès, i es calcula que uns 55.000 antics milicians estan organitzats en les companyies de treballadors per a fer funcionar l’economia de l’estat, ja sigui treballant la terra, en fàbriques, mines, boscos, etcètera. Els homes estan enquadrats sota la disciplina militar i depenen dels ministeris de treball i de l’interior. Es calcula que van formar unes 500 companyies. És en el si d’aquestes organitzacions, on els refugiats tornaran al combat, organitzant-se en la resistència, ja sigui integrant-se en la francesa, com organitzant un cos de guerrilles autònom.

L’Alemanya nazi avançava. Al principis de 1940 traslladen els refugiats d’Argelers al camp de Sant Cebrià. A l’abril i juny d’aquest mateix any, les tropes alemanyes van ocupar Dinamarca i Noruega; el 10 de maig, Bèlgica, Holanda, Luxemburg; i és a partir del pas per aquests països pel que ataca França. Com a resultat de l’enderrocament dels exèrcits aliats, el gabinet francès va pactar amb l’alemanya feixista: al juny de 1940 es significava l’armistici que cedia el nord i l’oest del territori francès a l’imperi alemany, motiu pel qual el govern va traslladar la seva seu a Vichy.

Aquesta situació va repercutir directament als republicans exiliats: per una banda, va impossibilitar la sortida, i per l’altra, van començar a arribar exiliats francesos que fugien de l’ocupació. A més, els recursos van començar a minvar, i als camps cada cop arribava menys menjar.

Mentrestant, al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el 15 d’octubre de 1940, un escamot militar de l’Espanya feixista, va afusellar al president Lluis Companys.

Vora aquesta data, traslladaven a Maria al camp de Ribesaltes, i malgrat que l'organització seguia, i es construïen noves estructures de resistència dins i fora dels camps, els ànims escatimaven. Aquest camp rebia el nom de Camp Joffre i havia estat inaugurat un any abans amb la finalitat d’instruir les tropes franceses d’ultramar. Tanmateix, va ser la retirada de l’exèrcit espanyol la que va portar a convertir-lo en un camp de refugiats en el qual van arribar a concentrar-s’hi fins a 15.000. Maria explica la situació que es vivia allà dins: la fam, la higiene, les malalties i la repressió.

 La ‘marraine’ suïssa de Maria, la qual s’ocupava de la seva alimentació a través de la Creu Roja.

En aquesta època d’internament a Ribesaltes, els alemanys se’n van emportar els homes per a treballar als camps de concentració. És el cas del pare de Maria, al qual s’emportarien al nord de França primer, i després a les illes anglo-normandes. Com ell, altres 9000 republicans van ser internats als camps de concentració de l’alemanya nazi entre 1939 i 1943, ja que com a conseqüència de la II Guerra Mundial, un gran nombre d’alemanys van abandonar els seus llocs de treball per anar al front. Tot i que normalment buscaven homes per a cobrir aquests buits, també hi havia camps de dones si aquestes eren considerades com a perilloses. És així com la Neus Català, juntament amb un centenar de republicanes, van patir el treball esclau i les tortures que es vivien al camp de Ravensbrück.

 

Una producció de: Noa Tendero Jovaní

Genèric original de: Dani Palos

Interpretació al piano de: Jesús Acebedo

Cançons al piano:
1. Corrandes d’exili

Altres:

1. Sinfonia No. 7 de Dimitris Xóstakovitx moviment 1
2. Sinfonia No. 7 de Dimitris Xóstakovitx moviment 2
3. La Retirada – Al Chemist
4. Els segadors instrumental

 

Print Friendly and PDF