La crisi sanitària planteja molts problemes i en resultaran moltes conseqüències. La primera és que la salut no pot ser un producte únicament comercial i econòmic. No té sentit mantenir l’activitat econòmica si és per tenir gent en mala salut. Va ser el raonament al segle 19 que va presidir a l’augment de les garanties socials pels treballadors. Perquè, el que fa funcionar l’economia, no són les empreses, sinó la mà d’obra.
La crisi també ha posat de manifest el pes increïble, al nivell mundial dels laboratoris farmacèutics.