Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de l’apagada elèctrica general a Espanya i Portugal, dels fets, de les causes però també de les solucions.

L’apagada elèctrica general a Espanya i Portugal

És la gran notícia de la setmana. Per una vegada no són les trumpades de Donald Trump. Tots els diaris i ràdios, televisions n’han parlat durant dies i encara no se sap l’origen de l’apagada elèctrica general a tot Espanya i Portugal. Informació, exageracions, fake news, complotisme i debat d’especialistes. Va ser pa beneït per les cadenes d’informació i les xarxes socials.

Les dues qüestions que tothom se planteja són, primer: què ha passat? Si hi ha pistes i elements coneguts encara no se sap la causa primera. S’ha vist la fragilitat del sistema en el qual vivim, això és cert. La segona pregunta és: pot passar també a França? La resposta aquí és coneguda: sí que pot passar, tot i que no de la mateixa manera que a Espanya car hi ha més elements de regulació i més interconnexions. Són amb Espanya, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit, o sigui dotze interconnexions de xarxes, quan Espanya en té només dues, pel País Basc i per Catalunya. L’ajuda i els intercanvis no són doncs tan intensos per Espanya, que pateix de la seua posició excèntrica i també de la seua més limitada col·laboració intraeuropea comparada als altres estats.

Què ha passat?

Dilluns 28 d’abril a 12h32 se va detectar un incident al SO d’Espanya, a Extremadura, sense que se sapigui ara d’on venia, d’una estació de distribució, d’una central, d’una línia? Va crear una petita baixada de la distribució que se va compensar. Però, un segon després, se va produir un segon incident d’origen desconegut; però, els dos, detectats a França. Allavontes, segons els protocols establerts dins la cooperació intereuropea, les dues línies d’interconnexió entre França i Espanya van ser automàticament tallades per evitar que el problema guanyi tot Europa. Degut a les interconnexions insuficients entre regions a Espanya, dos segons més tard hi va haver aturades en cadena dins el sistema, també automàtiques, i l’apagada general a Espanya i a Portugal. No hi ha hagut cap problema ni incident a Portugal, però, com que són connectats amb Espanya, van ser afectats per l’apagada general sense que en tinguin cap culpa. A més és a Portugal que trigarà més el restabliment de la normalitat, dies després. Han pagat el preu de la seua posició encara més excèntrica que Espanya.

Instantàniament, l’electricitat va ser apagada a tot arreu i res més no funcionava, la llum, els caixers, els pagaments per carta bancària, els ascensors, els trens, el metro, els enregistraments als aeroports... Tot, blackout total. I la gent al carrer per saber què passava i, després, les cues per comprar. Qui no tenia bitllets no podia pagar, etc.

Va ser així fins a la nit. Caos total i aventures personals per recordar i explicar als amics. Al matí següent una petita part era reconnectada gràcies a les importacions des de França, però per la majoria de regions caldrà esperar fins al dia següent, i més per les últimes regions i pel Portugal, com hem dit. L’apagada és sempre ràpida, instantània, però la reinicialització del sistema elèctric general és sempre més lenta, hores o més, en aquest cas dies.

S’ha reiniciat amb l’electricitat hidràulica (els barratges) i les aportacions franceses i, poc a poc, regió per regió, se va reconnectar la xarxa. S’hi van posar, després, les altres fonts d’energia fins a la normalitat. Passaria el mateix a França, amb la diferència que el nuclear aportaria una millor regulació, car estable i modulable.

Se’n coneixen les causes? Què sabem?

Com hem dit a l’inici ha passat una setmana i no sabem exactament què ha passat. Diuen que prendrà temps. Però hi ha elements i hipòtesis probables. S’ha pensat a l’inici a sabotatge o a atacs informàtics des de l’estranger, però no sembla plausible, car hi ha a Espanya prou febleses en el sistema elèctric per explicar-ho sense que intervingui l’estranger mal intencionat.

Se tracta de la fragilitat del sistema de distribució espanyol, de la xarxa i de la producció, de l’origen de l’electricitat. El més probable és que l’encadenament d’aturades vingui de les deficiències de la xarxa, que no té prou interconnexions internes. És conegut. Hi ha també una gestió que no privilegia l’estabilitat. En efecte Espanya ha apostat sobre l’energia solar. Les energies renovables representen el 54% del total, sobretot la solar. Per comparació a França les renovables són només el 27%, amb 14% per la hidràulica, 9% per l’eòlica i només 4% per l’energia solar. És poc, però els 67% de l’energia nuclear dona una barreja, un mixt més controlable, que té més inèrcia. En efecte amb l’energia solar o eòlica la producció és més aleatòria, no té continuïtat, l’han d’assegurar altres fonts.

A més, a Espanya amb el solar hi ha sovint sobreproducció. És el que ha passat el dia de l’apagada i al migdia. El solar assegurava el 100% dels menesters i se’n venia a França. Les centrals espanyoles amb gas o fuel, que haguessin pogut ajudar a compensar els incidents, eren totes parades car fabriquen una electricitat que costa més car a produir que la solar. Negoci és negoci.

Altres països amb molta energia solar o eòlica han tingut problemes o apagades, parcials o totals, com Austràlia i Suècia. Però n’han tret lliçons que tothom coneix des de fa molts anys. Va ser d’equipar els llocs de producció o de distribució de grans bateries i d’estocar l’electricitat , per a la nit o per servir instantàniament d’aportació complementària en cas d’incident. Espanya no ho ha fet. Ha apostat a fons sobre l’energia solar (una bona cosa) però sense preveure la regulació. Quan és només complementària no passa res, les altres energies regulen, com a França. Però quan és la principal cal que ella pugui servir de regulació´. S’han fet doncs errors de gestió i han faltat inversions per regular i per interconnectar la xarxa de distribució. Se sabrà després si són la causa però és cert que han afavorit l’apagada general.

Si a Espanya hi ha molts operadors per distribuir l’electricitat, la xarxa de distribució pertany a una sola empresa, abans estatal, ara privatitzada però amb majoria de l’estat dins el capital. Doncs ell designa qui presideix i dirigeix. Actualment és la Sra. Beatriz Corredor, del PSOE, la directora de Red Eléctrica Española. És una jurista especialista en la propietat que va ser ministra d’habitatge. Com veieu, res no la predisposava a cuidar-se i decidir sobre la distribució elèctrica. Doncs per què és aquí? És el sistema espanyol (que existeix a altres països) dit “de les portes giratòries”. Sabeu, aquestes que roden, on entreu d’un costat i salliu de l’altre, mentre una altra persona pot fer el mateix de l’altre costat però a l’invers. És el sistema on se col·loquen antics ministres o polítics als consells d’administració o a la direcció d’empreses on l’estat té participació o direcció. Són menjadores. Això ha intervingut? Probablement no, però les eficiències de la xarxa de distribució espanyola d’electricitat i les inversions que han faltat fan preguntar sobre tot el sistema i la seua direcció.

Hi ha solucions?

Evidentment hi ha solucions. Per Espanya és el model d’Austràlia que ja altres estats apliquen quan creix la part de les energies renovables. Per això interessa tant a tot Europa el que ha passat a Espanya. Se trobaran solucions i millores. Però és cert que hi haurà altres apagades regionals o generals per altres raons.

La seguretat de l’aprovisionament elèctric és cada vegada més crucial. S’ha vist amb l’apagada general a Espanya i amb les seues conseqüències. Consumim sempre més electricitat. Les votures elèctriques seran majoria. La indústria, per ser més descarbonatada utilitza més electricitat, fins als alts forns per fabricar acer. La informàtica, l’estocatge de dades, la gestió i el funcionament de les xarxes, de Google, etc., necessiten moltíssima electricitat. Una aturada té un cost molt alt en pèrdues econòmiques. Necessitarem sempre més seguretat en l’aprovisionament elèctric. Tothom ho ha tocat del dit.

No vull acabar sense una anècdota. Volodimir Zelinski ha proposat a Pedro Sánchez especialistes ucraïnesos per ajudar a restablir la xarxa espanyola. Com pot ser? Sabeu que Putin bombardeja especialment les central elèctriques i els centres de distribució, tant per fer patir la gent a l’hivern com per desorganitzar les activitats. Per això els ucraïnesos són ara mestres per arreglar ràpidament els danys després d’un atac, coordinar els centres de distribució i gestionar la xarxa.

L’apagada elèctrica general a Espanya i Portugal

És la gran notícia de la setmana. Per una vegada no són les trumpades de Donald Trump. Tots els diaris i ràdios, televisions n’han parlat durant dies i encara no se sap l’origen de l’apagada elèctrica general a tot Espanya i Portugal. Informació, exageracions, fake news, complotisme i debat d’especialistes. Va ser pa beneït per les cadenes d’informació i les xarxes socials.

Les dues qüestions que tothom se planteja són, primer: què ha passat? Si hi ha pistes i elements coneguts encara no se sap la causa primera. S’ha vist la fragilitat del sistema en el qual vivim, això és cert. La segona pregunta és: pot passar també a França? La resposta aquí és coneguda: sí que pot passar, tot i que no de la mateixa manera que a Espanya car hi ha més elements de regulació i més interconnexions. Són amb Espanya, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit, o sigui dotze interconnexions de xarxes, quan Espanya en té només dues, pel País Basc i per Catalunya. L’ajuda i els intercanvis no són doncs tan intensos per Espanya, que pateix de la seua posició excèntrica i també de la seua més limitada col·laboració intraeuropea comparada als altres estats.

Què ha passat?

Dilluns 28 d’abril a 12h32 se va detectar un incident al SO d’Espanya, a Extremadura, sense que se sàpiga ara d’on venia, d’una estació de distribució, d’una central, d’una línia? Va crear una petita baixada de la distribució que se va compensar. Però, un segon després, se va produir un segon incident d’origen desconegut; però, els dos, detectats a França. Allavontes, segons els protocols establerts dins la cooperació intraeuropea, les dues línies d’interconnexió entre França i Espanya van ser automàticament tallades per evitar que el problema guanyi tot Europa. Degut a les interconnexions insuficients entre regions a Espanya, dos segons més tard hi va haver aturades en cadena dins el sistema, també automàtiques, i l’apagada general a Espanya i a Portugal. No hi ha hagut cap problema ni incident a Portugal, però, com que són connectats amb Espanya, van ser afectats per l’apagada general sense que en tinguin cap culpa. A més és a Portugal que trigarà més el restabliment de la normalitat, dies després. Han pagat el preu de la seua posició encara més excèntrica que Espanya.

Instantàniament, l’electricitat va ser apagada a tot arreu i res més no funcionava, la llum, els caixers, els pagaments per carta bancària, els ascensors, els trens, el metro, els enregistraments als aeroports... Tot, blackout total. I la gent al carrer per saber què passava i, després, les cues per comprar. Qui no tenia bitllets no podia pagar, etc.

Va ser així fins a la nit. Caos total i aventures personals per recordar i explicar als amics. Al matí següent una petita part era reconnectada gràcies a les importacions des de França, però per la majoria de regions caldrà esperar fins al dia següent, i més per les últimes regions i pel Portugal, com hem dit. L’apagada és sempre ràpida, instantània, però la reinicialització del sistema elèctric general és sempre més lenta, hores o més, en aquest cas dies.

S’ha reiniciat amb l’electricitat hidràulica (els barratges) i les aportacions franceses i, a poc a poc, regió per regió, se va reconnectar la xarxa. S’hi van posar, després, les altres fonts d’energia fins a la normalitat. Passaria el mateix a França, amb la diferència que el nuclear aportaria una millor regulació, car estable i modulable.

Se’n coneixen les causes? Què sabem?

Com hem dit a l’inici ha passat una setmana i no sabem exactament què ha passat. Diuen que prendrà temps. Però hi ha elements i hipòtesis probables. S’ha pensat a l’inici a sabotatge o a atacs informàtics des de l’estranger, però no sembla plausible, car hi ha a Espanya prou febleses en el sistema elèctric per explicar-ho sense que intervingui l’estranger malintencionat.

Se tracta de la fragilitat del sistema de distribució espanyol, de la xarxa i de la producció, de l’origen de l’electricitat. El més probable és que l’encadenament d’aturades vingui de les deficiències de la xarxa, que no té prou interconnexions internes. És conegut. Hi ha també una gestió que no privilegia l’estabilitat. En efecte Espanya ha apostat sobre l’energia solar. Les energies renovables representen el 54% del total, sobretot la solar. Per comparació a França les renovables són només el 27%, amb 14% per la hidràulica, 9% per l’eòlica i només 4% per l’energia solar. És poc, però el 67% de l’energia nuclear dona una barreja, un mixt més controlable, que té més inèrcia. En efecte amb l’energia solar o eòlica la producció és més aleatòria, no té continuïtat, l’han d’assegurar altres fonts.

A més, a Espanya amb el solar hi ha sovint sobreproducció. És el que ha passat el dia de l’apagada i al migdia. El solar assegurava el 100% dels menesters i se’n venia a França. Les  centrals espanyoles amb gas o fuel, que haguessin pogut ajudar a compensar els incidents, eren totes parades car fabriquen una electricitat que costa més car a produir que la solar. Negoci és negoci.

Altres països amb molta energia solar o eòlica han tingut problemes o apagades, parcials o totals, com Austràlia i Suècia. Però n’han tret lliçons que tothom coneix des de fa molts anys. Va ser d’equipar els llocs de producció o de distribució de grans bateries i d’estocar l’electricitat, per a la nit o per servir instantàniament d’aportació complementària en cas d’incident. Espanya no ho ha fet. Ha apostat a fons sobre l’energia solar (una bona cosa) però sense preveure la regulació. Quan és només complementària no passa res, les altres energies regulen, com a França. Però quan és la principal cal que ella pugui servir de regulació. S’han fet doncs errors de gestió i han faltat inversions per regular i per interconnectar la xarxa de distribució. Se sabrà després si són la causa, però; és cert que han afavorit l’apagada general.

Si a Espanya hi ha molts operadors per distribuir l’electricitat, la xarxa de distribució pertany a una sola empresa, abans estatal, ara privatitzada però amb majoria de l’estat dins el capital. Doncs ell designa qui presideix i dirigeix. Actualment, és la Sra. Beatriz Corredor, del PSOE, la directora de Red Eléctrica Española. És una jurista especialista en la propietat que va ser ministra d’habitatge. Com veieu, res no la predisposava a cuidar-se i decidir sobre la distribució elèctrica. Doncs per què és aquí? És el sistema espanyol (que existeix a altres països) dit “de les portes giratòries”. Sabeu, aquestes que roden, on entreu d’un costat i salliu de l’altre, mentre una altra persona pot fer el mateix de l’altre costat però a l’invers. És el sistema on se col·loquen antics ministres o polítics als consells d’administració o a la direcció d’empreses on l’estat té participació o direcció. Són menjadores. Això ha intervingut? Probablement no, però les eficiències de la xarxa de distribució espanyola d’electricitat i les inversions que han faltat fan preguntar sobre tot el sistema i la seua direcció.

Hi ha solucions?

Evidentment hi ha solucions. Per Espanya és el model d’Austràlia que ja altres estats apliquen quan creix la part de les energies renovables. Per això interessa tant a tot Europa el que ha passat a Espanya. Se trobaran solucions i millores. Però és cert que hi haurà altres apagades regionals o generals per altres raons.

La seguretat de l’aprovisionament elèctric és cada vegada més crucial. S’ha vist amb l’apagada general a Espanya i amb les seues conseqüències. Consumim sempre més electricitat. Les votures elèctriques seran majoria. La indústria, per ser més descarbonatada utilitza més electricitat, fins als alts forns per fabricar acer. La informàtica, l’estocatge de dades, la gestió i el funcionament de les xarxes, de Google, etc., necessiten moltíssima electricitat. Una aturada té un cost molt alt en pèrdues econòmiques. Necessitarem sempre més seguretat en l’aprovisionament elèctric. Tothom ho ha tocat del dit.

No vull acabar sense una anècdota. Volodímir Zelenski ha proposat a Pedro Sánchez especialistes ucraïnesos per ajudar a restablir la xarxa espanyola. Com pot ser? Sabeu que Putin bombardeja especialment les centrals elèctriques i els centres de distribució, tant per fer patir la gent a l’hivern com per desorganitzar les activitats. Per això els ucraïnesos són ara mestres per arreglar ràpidament els danys després d’un atac, coordinar els centres de distribució i gestionar la xarxa.