Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de la situació cinc mesos després de l’aiguat de València. També fem un punt sobre Groenlàndia.

La situació cinc mesos després de l’aiguat de València

Han passat cinc mesos des de la catàstrofe de l’aiguat de València del 29 d’octubre. Les conseqüències hi són sempre, la gent és sempre enfadada. És clar que caldrà anys per reconstruir, protegir, però encara falten serveis mínims. Molta gent de les ciutats i pobles afectats tenen la impressió de ser deixats de la mà de Déu. En tot cas és cert que són deixats de la mà de la Generalitat valenciana, car la principal preocupació del president Mazón és de mantenir-se al poder costi el que costi. És criticat fins i tot per membres del PP a Madrid i pels empresaris valencians, però té el suport del seu grup i el de Vox al parlament i se manté.

Això sí, no pot anar enlloc sense ser escridassat per manifestants o simplement gent del carrer o del balcó de les cases amb crits de “Assassí!” o de “Mazón dimissió!”. Sembla que la gent sigui disposada a l’escridassar durant temps.

Perquè se vol quedar? És també una cosa clara. L’aiguat ha fet caure sobre València més diners que mai de l’estat i d’Europa. S’han anunciat més de dos miliards d’euros durant els pròxims anys, i seran a les mans de qui governi a València. O sigui que el principal culpable de les morts serà el principal beneficiari de la situació, distribuint obres i diners.

S’ha fet a València la sisena gran manifestació per exigir la seua dimissió, amb evidentment xifres de participació molt diferents. El País a Madrid i 3cat a Barcelona, que depèn de la Generalitat de Catalunya de Salvador Illa, parlen de “milers de manifestants” i la policia de 25.000 persones, és a dir que tots minoren car és llur interès i el dels seus partits. PP i PSOE. Però en realitat eren molt més, belleu deu vegades si nos fiem a les filmacions on se veuen les grans avingudes i les places plens de gom a gom.

Ara se saben els danys

S’han publicat fa poc les estadístiques sobre les pèrdues humanes i els danys provocats per l’aiguat. Són impressionants. El balanç oficial de morts és de 230, molts dels quals a l’autoruta, als supermercats o als pàrquings. Malgrat les alertes dels serveis meteo i de seguiment dels rius el govern de la Generalitat valenciana no va informar la gent, sinó després de l’aiguat. Com que el president Mazón era absent, no sabien on era de tota la tarda de l’aiguat, i que abans de desaparèixer havia fet un twitt dient que tot s’arreglava, no van gosar prendre la decisió de fer cessar l’activitat, de tancar comerços i escoles. Res.

La gent va ser sorpresa a les plantes baixes tocant al carrer sense tenir temps de pujar al primer, dins els magatzems on compraven, o dins la votura tornant de la feina al mig de les cues i sota una pluja de tempesta. La increïble negligència del govern i del president és criminal car molta gent va morir per culpa seua. N’hauran de respondre un dia davant la justícia.

Els danys materials són colossals. L’aiguat ha afectat exactament 11.242 cases i immobles i més de tres cents mil persones. Cinc mesos després són encara sis mil ascensors que no funcionen car són a canviar o a reparar. Dins tres cents d’aquests immobles hi ha gent a mobilitat reduïda que des de fa cinc mesos no han pogut baixar al carrer, anar a veure el metge o a l’hospital si necessiten seguiment o tractament.

L’aiguat ha fet perdre 141.000 vehicles emportats, totalment enfangats o trencats. Se’ls ha reunits a poc a poc -car cal verificar primer de qui són- i se’ls ha apilonats a cinc o sis els uns sobre els altres dins grans terrenys. En queda encara deu mil per retirar.

Per tant, a tot el que han perdut o patit tota la gent afectada el dia de l’aiguat, s’hi afegeixen des de fa cinc mesos i probablement encara per temps les tergiversacions del govern de la Generalitat valenciana per ajudar els damnificats i fer que llur vida torni al menos a la normalitat.

La justícia investiga

Associacions com l’Acció Cultural del País Valencià i persones han portat queixa perquè s’investigui la resposta i les actuacions del govern i de l’agència de seguretat el dia de l’aiguat prop d’una jutgessa de Catarroja, una ciutat de l’àrea urbana al sud de València. Sembla que aquesta jutgessa s’ho prengui seriosament, belleu perquè és dins una zona que va ser molt afectada on encara l’edifici del seu tribunal no se pot fer servir. Està reprenent tot el que ha passat per veure les responsabilitats, a començar pels serveis de previsió, de vigilància i d’alerta, i la cèl·lula de gestió de crisi del govern. Qui era present o no i què s’ha fet i enviat minut per minut?

Queda establert que el president Mazón no era present ni localitzat, que s’han manipulat mòbils per canviar hores de telefonades. Fins i tot hi ha dubtes si Mazón va ser contactat. Queda establert que quan baixava l’aiguat el senyor Mazón dinava amb una periodista atractiva a qui proposava una direcció a la televisió pública, amb després un forat de dues hores on sembla que ni l’un ni l’altre eren localitzables. Eren junts? Parlaven de feina?

Tot fa pensar que aquesta jutgessa anirà fins al final de la seua investigació. Per ara tira endavant. Després d’unes setmanes on va acumular documents i elements precisos sobre els fets i el “qui ha fet què”, ara passa a les audicions de persones investigades o citades al nivell més alt.

Divendres va ser la consellera d’interior, és a dir ministre, de la Generalitat valenciana, Salomé Pradas, que tenia la responsabilitat del territori, de la seguretat i del CECOPI, el centre de coordinació operativa de les emergències. El presidia el dia de l’aiguat, esperant que el president Mazón se manifesti. Ha refusat de contestar a la jutgessa i només ha respost a les preguntes del seu advocat. Per se treure les puces de sobre va dir que ella no coneixia aquests temes, que l’havien posat aquí però que no estava formada, que feia confiança als tècnics, etc. És a dir que va reconèixer que era incompetent. Però és ella qui decidia si se donava l’alerta, si se mobilitzaven els mitjans. Molta gent va morir per culpa seua.

Ahir va ser convocada la delegada del govern de l’estat a València, que el representa i dirigeix els serveis de l’estat. Ha fet públiques les seus declaracions. Recordem que una defensa de Mazón i dels seus és dir que tot era responsabilitat de l’estat i dels seus serveis. Ha aportat documents i còpia de totes les telefonades. Al migdia telefonava a Pradas per oferir-li les unitats militars d’emergències, aquestes que s’envien a tot el món quan hi ha catàstrofes. Se li va refusar. Quan ho va enviar per escrit, com que no era sobre un formulari conforme, li van retornar un formulari perquè fos en regla, quan l’aiguat era pertot i la gent moria. Només aquests militars van ser cridats a la nit. I més coses per l’estil. Incompetents i criminals, i sempre al poder a València.

El punt sobre Groenlàndia

Durant l’acte on ha firmat el decret sobre els drets de duana a tot el món, el president Donald Trump ha parlat de moltes coses que no hi tenien res a veure, com fa sempre. Ha reiterat la necessitat pels Estats Units d’apoderar-se de Groenlàndia, amb sempre els mateixos arguments. Però s’ha filtrat que se preparaven plans, opcions per a recuperar la gran illa. Trump ha declarat: “Tindrem Groenlàndia, segur a 100%”.

Fa un poc més d’una setmana el seu vicepresident Vance l’ha visitada. Volia anar a la capital Nuuk però finalment no l’ha fet car hi havia per acollir-lo una manifestació contra les intencions de Trump. Finalment ha visitat amb la seua esposa només la base americana de Pituffik, que abans se deia Thulé. Hi ha declarat a la premsa americana convidada els arguments del seu amo, com la necessitat de controlar l’illa i la zona polar per la seguretat dels estats Units, afegint que Dinamarca no protegeix prou els groenlandesos, que els negligeix i que els estats Units serien més generosos. No ha explicat el fons de les intencions de Donald Trump, que és de fer molts diners amb les riqueses del subsol, per ara encara sota el glaç. Ell no se’n amaga.

Mentrestant el recent elegit primer ministre groenlandès Nielsen, de la dreta moderada, ha formar una àmplia coalició de govern amb els dos partits que abans governaven, els ecologistes i els socialdemòcrates, més un petit partit conservador, deixant sol a l’oposició Naleraq, un partit d’esquerres arribat segon a les eleccions i partidari d’una independència ràpida.

Per la seua banda el primer ministre de Dinamarca s’ha dit disposat a renegociar per eixamplar-lo l’acord amb els Estats Units que permet als americans de tenir una base militar.

Un punt d’actualitat, les últimes trumpades

Fa una setmana el president Trump posava drets de duana a tothom, i especialment als seus aliats. Les borses baixen arreu i sobretot als Estats Units. No únicament la borsa de valors sinó també les obligacions, és a dir el deute públic americà, els bons de l’estat també s’enfonsen. Vol dir que els financers i els inversors americans començaven a no tenir més confiança en el govern Trump. En uns instants i per un twitt, mentre mirava el desastre a la televisió, Trump decideix de suspendre els drets de duana per tres mesos. Ell ho presenta com un èxit: he fet por a tothom i ara volen negociar amb mi. Però en termes de cada dia se’n diu una baixada de pantalons.

I no és tot. Com que Xina havia replicat a ella no se li aplica i se li pugen els drets de duana a 145% del valor dels seus productes. Nova improvisació i decisió sobre un cop de cap. Car resulta que la major part dels smartfons, dels i-fons i dels ordinadors americans (Apple i altres) són muntats a la Xina amb peces de tot el món. De fet Trump taxa a 145% els seus amics del GAFAM, els multimilionaris. Dos dies després anul·la aquests drets sobre la informàtica xinesa. Re-baixada de pantalons. Els xinesos ho diuen d’una altra manera: “El president Trump se fa raonable”.