Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem del “Rassemblement National” i de la condemnació de la Marine Le Pen a, entre altres, cinc anys d’inelegibilitat.

Marine Le Pen no serà candidata a la presidència de la República

Quan se va acabar el judici dels assistents parlamentaris del RN el 27 de novembre de l’any passat, després de dos mesos d’audiència davant del tribunal correccional de París, se va anunciar que la sentència seria pel mes de març. Va ser l’últim dia del mes, ahir dilluns 31. Per poc s’hauria anunciat l’1 d’abril. Alguns s’haurien pogut preguntar si era una innocentada, “un poisson d’avril” o un gest de mal gust. Doncs no.

La lectura de la sentència va durar tres hores. Tots els vint-i-cinc perseguits van ser condemnats a penes variables, seguint les normes del dret francès (i altres) segons les quals no se pot fer una condemna general d’un grup delinqüent sinó que les penes que decideixen els jutges han de tenir en compte la participació de cada persona i la seua situació en el grup.

La pena més forta és la condemna de Marine Le Pen car, després del seu pare Jean-Marie Le Pen, se l’ha considerada com al cor d’un sistema organitzat des del 2009. El seu objectiu era la desviació i la malversació de fons públics per 4,6 milions d’euros en total. El tribunal ha considerat que era un sistema organitzat i sistemàtic per part de la direcció del FN, després RN, que ella presidia, sent a més diputada europea, doncs directament implicada. Eren falsos assistents parlamentaris pagats pel parlament europeu però que treballaven pel partit a França.

La condemna és de quatre anys de presó, dos dels quals amb sobreseïment (sursis) i dos anys ferm però sota braçalet electrònic, doncs sense entrar a la presó, més cent mil euros de multa i cinc anys d’inelegibilitat amb execució provisional, és a dir que és ja inelegible el dia de la sentència.

Els jutges han seguit doncs les requisicions del fiscal general /el ministeri públic). Marine Le Pen s’ha estalviat només un any de presó o dos cents mil euros de multa, però els jutges han guardat els cinc anys d’inelegibilitat demanats. Per tant Marine Le Pen no se podrà presentar a les eleccions presidencials del 2027.

Ha rebut immediatament suports, a més del seu partit. Dins aquests suports enviats menys d’una hora després de la sentència -cosa que vol dir que tothom era a l’aguait- hi ha tota l’extrema dreta a tots els països d’Europa, com Viktor Orban a Hongria, Matteo Salvini a Itàlia, etc., i fins i tot Elon Musk. Parlen d’exclusió política, de declaració de guerra i altres coses per l’estil. Però la perla de la setmana s’ha d’atribuir a Vladimir Putin i al seu govern. El portaveu del govern rus ha acusat els governs europeus de no respectar les normes democràtiques. Vladimir Putin evidentment les respecta que truca les eleccions, quan fa inelegibles els seus oposants, quan els fa jutjar, empresonar, matar sense miraments. Ell és efectivament un model de normes democràtiques. Com se diu: “Digues-me qui són els teus amics...”

Ahir, el dia mateix, Marine Le Pen era al diari de la nit de TF1, que ha beneficiat això d’un pic d’audiència. Ha reiterat els temes que ja ella i els seus han desenvolupat anteriorment, com que és una pena de mort política, que els jutges són polititzats, que se la vol descartar perquè té el suport de milions d’electors que seran privats de llibertat de decisió, que la justícia s’acarnissa contra ella i el seu partit i se deixa passar tot als altres, encara que no sigui veritat.

Els altres perseguits

Eren vint-i-cinc persones jutjades, Marine Le Pen i vuit altres diputades i diputats europeus, més setze falsos assistents parlamentaris. Tots són condemnats però amb molts matisos. Cal dir que els fets han estat demostrats durant el judici amb proves materials i que el frau era cert.

A més la defensa durant el judici va ser mal preparada i lamentable. Els acusats no parlaven dels fets sinó que van fer una defensa política: ens volen perseguir i fer callar, és un judici polític car no hi ha diferència entre el que fa un diputat europeu a Brussel·les i a França... És el sistema del tot és dins tot i recíprocament. Els jutges els han deixat dir i s’han basat sobre els fets i la realitat de la desviació de diners.

Després de Marine Le Pen és l’allavontes vicepresident del partit i diputat europeu Bruno Gollnisch el més sancionat amb presó, multa i tres anys d’inelegibilitat amb execució immediata. Els altres tenen entre vuit i divuit mesos de presó, de vuit mil a cinquanta mil euros de multa i de dos a cinc anys d’inelegibilitat, però els uns amb una execució immediata i d’altres no.

Louis Aliot se’n sall bé ja que té només divuit mesos de presó amb solament sis mesos amb braçalet electrònic, vuit mil euros de multa i tres anys d’inelegibilitat, però sense execució immediata. Segons el tribunal és “per preservar la llibertat dels electors”.

En això el tribunal segueix les recomanacions del Consell Constitucional en la seua sentència de divendres passat 28 de març. No era pel cas del RN sinó pel cas d’un elegit de Mayotte, també amb inelegibilitat, que va presentar una QPC, qüestió prioritària de constitucionalitat, que s’ha de tractar en dos mesos abans d’un judici per aclarir els jutges. L’argument de la QPC era “dany al dret de presentar-se a una elecció i al dret dels electors de triar llurs representants”. La sentència confirma l’aplicació provisional immediata però incita els jutges a respectar el caràcter proporcionat del dany que se pot portar a l’exercici d’un mandat en curs per la preservació de la llibertat de l’elector. És el que ha seguit el tribunal modulant les penes i del qual s’ha beneficiat Louis Aliot.

Això fa que continuarà batlle de Perpinyà i, si diposita un recurs se podria presentar a les eleccions municipals l’any vinent. Ara bé, si un nou judici -dipositant un recurs- confirma la condemna, s’aplicaria la inelegibilitat, llevat que una altra vegada sigui elegit.

I el partit? Doncs el RN ha de tornar els 4,6 milions d’euros desviats més els interessos, o sigui prop de sis milions d’euros, cosa que assecarà les finances del partit per l’elecció presidencial del 2027.

Per Marine Le Pen i el RN és persecució personal i del partit

És de bona guerra però no és veritat. Diuen que els jutges són polititzats i no són imparcials. Però el 2010 el Consell Constitucional ha confirmat les penes de inelegibilitat i que són els jutges qui les han d’aplicar. Si la llei no va bé, cal que els polítics i el parlament la canviïn. Si no ho fan, els jutges l’han d’aplicar. En realitat és l’invers que ha passat el 2016. Com que els jutges no feien aplicar la inelegibilitat confirmada el 2010, perquè no gosaven o tenien por de les reaccions, la llei del 2016 la va fer aplicable amb execució immediata com a norma general. És el que ha fet el tribunal per Marine Le Pen.

S’ha fet un paral·lel amb el cas dels diputats del Modem al parlament europeu, també per falsos assistents parlamentaris. Els diputats van ser condemnats. Les penes van ser més baixes car les sumes eren d’uns quants centenars de milers d’euros i no pas de milions. François Bayrou, president del partit va beneficiar d’un non-lieu. Però és sempre sota sospita i el cas serà jutjat de nou car el fiscal de l’estat ha presentat un recurs. François Bayrou belleu serà condemnat tot i que ell no era diputat europeu.

Ara bé, és sobre el registre de la injustícia que juga Marine Le Pen des de l’inici La presidenta del tribunal li ha recordat que mentre ella desviava diners del parlament europeu criticava els altres partits “de taper dans la caisse” i exigia condemnes, amb el testimoniatge dels enregistraments televisats.

Marine Le Pen seria la primera que no tindria possibilitat de presentar-se a una elecció presidencial? No. És el cas de dos favorits per guanyar, els dos per llocs de treball ficticis amb diner públic, com per Marine Le Pen. Un és François Fillon. L’altre és dins l’afer dels llocs de treball ficticis a l’ajuntament de París a favor del RPR. Alain Juppé n’era el primer adjunt i va tenir condemna d’inelegibilitat. No se va poder presentar a l’elecció presidencial tot i que era el favorit. L’exbatlle de París Jacques Chirac se’n va escapar car era president de la República, però va ser condemnat després.

Altres exemples. Només l’any passat 2024 són nou homes polítics que van ser condemnats a penes d’inelegibilitat per desviament de diners públics, entre altres Jean-Noël Guérini, Jean-Paul Huchon i Jean-Christophe Cambadélis. Fa poc, aquest desembre, el president Nicolas Sarkozy va ser condemnat a presó i està portant ara mateix un braçalet electrònic. Per tant Marine Le Pen és tractada com tothom.

Les conseqüències polítiques

Tot fa pensar per ara que Marine Le Pen no se podrà presentar. Normalment el candidat d’aquí un any hauria de ser el Jordan Bardella. Però és encara verd i l’any passat se l’ha vist espantat de ser primer ministre. No té la unanimitat dins el partit i ja n’hi ha que pensen a la neboda de Marine, la Marion Maréchal Le Pen.

És sobre l’electorat del RN que hi ha menys dubtes. Amb la consolidació d’un sentiment d’injustícia i les mobilitzacions que se dissenyen se vol mantenir l’esperit de revenja sobre les institucions. Ja se sap pel sondeigs que el desviament de diners europeus no era vist com una cosa greu per aquest electorat car hi ha penetrat l’argument que calia recuperar diners francesos donats a Europa per fer política a França. No hi veien un delicte penal.

Marine Le Pen queda diputada i presidenta del grup RN al parlament francès fins al final del seu mandat, el 2027. Ara bé, si per represàlies fa caure el govern Bayrou amb una moció de censura serà inevitable la dissolució de l’assemblea de diputats al juny. Marine Le Pen perdria el seu escó de diputada i ja no se podria representar.