Catalunya Nord tindrà un nou pla d'estalvi i de gestió de l'aigua.
A més de la reutilització de les aigües residuals, els altres objectius de treball seran la lluita contra les fuites en les xarxes d’aigua potable, la sobrietat, i la dessalinització de l’aigua de mar.
La reutilització de les aigües residuals tractades té un avantatge significatiu des del punt de vista ambiental perquè permet reciclar l'aigua tractada i limitar el consum d'aigua dolça. Aquesta reutilització està estrictament regulada per excloure qualsevol risc per a la salut. No obstant això, aquesta solució està molt poc desenvolupada a l’estat francès. Menys d’un centenar d’instal·lacions reciclen les aigües residuals.
Actualment, el 0,5% de les aigües residuals tractades es reutilitzen, mentre que a l’estat espanyol per exemple és al voltant del 10% i aspira al 15% el 2030.
A curt termini, l’estat francès vol arribar al 10%, i Catalunya Nord serà un departament pilot al nivell estatal per la reutilització d’aquestes aigües residuals tractades.
Les primeres experimentacions es faran a Santa Maria, Canet del Rosselló, i Sant Cebrià.
Aquesta solució farà part d’un pla d’estalvi de l’aigua, que haurà d’estar a punt aquesta tardor.
La sobritetat és indispensable, segons FRENE-66, la Federació pels espais naturals i l’entorn, que deixa entendre que si no es fa res per frenar la instal·lació de nous habitants a Catalunya Nord, els objectius seran molt difícils d’assolir.
En efecte, segons el ScoT, esquema de coherència territorial, cal esperar la instal·lació de 70.000 nous habitants a Catalunya Nord d’aquí al 2030.
El ScoT va assegurar que els menesters suplementaris en aigua potable es podran assegurar amb l’extracció de 20Mm3 d’aigua del llac de Vilanova de la Raó, que caldria tractar gràcies a la futura unitat potabilitzadora de Vilanova.
Uns 20M que caldria recuperar del barratge de Vinçà.
El problema que destaca FRENE-66, és que els estudis daten del 2009, i que ja aleshores, s’avisava que un de cada 10 anys, no hi hauria prou reserves.
Des d'aleshores, destaquen els ecologistes, la situació s’ha agreujat considerablement, sense que de moment les autoritats tinguin en compte aquesta degradació dels recursos.