La pitjor xarxa d'aigua potable de l'estat és la de Catalunya Nord

La prefectura engega un pla d'emergència contra les fuites de la xarxa d'aigua potable

Catalunya Nord

Catalunya Nord té la pitjor xarxa d’aigua potable de tot l’estat. La dada prové directament de l’Elisi que ha publicat un mapa dels punts negres on l’aigua es perd per la xarxa. 74 municipis nord-catalans figuren a la llista negra dels quals 14 són identificats amb pèrdues greus on fins la meitat de l’aigua pouada no arriba mai a l’aixeta. En la llista publicada pel govern francès hi trobem les comunes de la comunitat Aglí-Fenolleda, Illa de Tet i Millars al Rosselló, i una gran majoria de comunes del Conflent on la xarxa d’aigua potable és en molt mal estat.

La prefectura engega un pla d'emergència contra les fuites de la xarxa d'aigua potable. A Catalunya Nord 15 pobles entren en una llista prioritària pel molt mal estat de la xarxa. Més de la meitat de l'aigua pouada i tractada no arriba pas a l'aixeta. Aquesta mesura que s'inscriu en el pla de lluita contra la secada hauria de permetre d'estalviar 2 o 3 milions de metres cúbics. L'objectiu és que les obres de reparació siguin acabades abans de juliol. Arreu de Catalunya Nord la xarxa d'aigua potable va ser construïda fa prop de 100 anys i toca renovar-la. També aquest mes d'abril els batlles podran votar decrets municipals per afavorir o imposar una reducció del consum d'aigua potable tant per les empreses com pels particulars.

Per altra banda, a Catalunya Nord, el món agrícola ja preveu pèrdues dramàtiques per culpa de la sequera. Aquesta primavera, doblament marcada per la manca de pluges i les restriccions d'aigua, augura un estiu més que complicat. Per molts productors, reduir la irrigació d'un 10% significa perdre un quart de la collita. Durant el darrer comitè de sequera, s'han avançat pistes per limitar l'impacte sobre l'agricultura com ara la reutilització de l'aigua de les depuradores. L'opció de dessalinitzar l'aigua de mar també va ser plantejada, per bé que sigui molt costós. La presidenta de la Cambra d'agricultura, Fabienne Bonet també va demanar que l'estat acceleri el procés administratiu perquè els projectes es puguin fer ara i no pas d'aquí a 5 anys.