Una petició per poder regar els horts particulars

Catalunya Nord

Des del 23 de febrer passat, està prohibit regar jardins i horts particulars a Catalunya Nord. Una decisió presa per la prefectura, a causa de la greu secada que afecta el país des de fa prop d'un any.
Un col·lectiu demana a través d'una petició, d'aixecar aquesta prohibició.
Els membres d'aquest col·lectiu consideren inadmissible que es prohibeixi regar l'hort quan sí que encara és possible un terreny de golf o un estadi.
Expliquen que els petits jardins i horts familiars contribueixen a l'autonomia alimentària del territori, a la preservació dels recursos, la biodiversitat i els sòls. Escriuen que cal tenir consciència del cicle de l'aigua a la Terra; les pràctiques agrícoles inadequades (llaurar, destrucció de bardisses, terra nua, aspersió, pesticides, etc.) perjudiquen greument el medi ambient, els recursos hídrics, l'aigua, la biodiversitat, la qualitat del sòl. Un arbre mort ja no participa en el cicle de l'aigua i agreuja el fenomen de sequera sistèmica que encara és evitable als nostres territoris. En el text de la petició, també defensen mantenir l'aigua en els recs, canals i agulles, ja que la protecció de la vegetació també depèn d'aquesta xarxa de distribució de l'aigua a Catalunya Nord. 

Demanen que es reconsiderin les diferents prohibicions d'una manera justa i realment eficaç, per afavorir les necessitats vitals més que les recreatives o de confort.
Tenint en compte que durant les obres de perforació del túnel de la línia del TGV, es va tallar una veta d'aigua a l'altura del Mas Molas, que va provocar l'assecament de molts pous, demanen que es treballi perquè l'aigua bombejada i abocada al Tec es reinjecti en una xarxa que abasteixi de manera sostenible les aigües subterrànies.
Demanen que els canals de reg mil·lenari, en particular el canal principal a l'inici de La Rasclose, s'alimentin com a mínim, per tal de mantenir un subministrament mínim d'aigua subterrània a través de les diferents vies fluvials, entre elles els rius La Roca de l'Albera i Vilallonga-dels-Monts. Encara que baix, el nivell del Tec ho permetria. Aquests canals (com pel canal de Boera, els canals de Vinça, etc.) constitueixen la nostra millor eina de reserva i de regulació de l'aigua. Mantenen viva la biosfera a la plana del Rosselló i van ser dissenyats per frenar el procés de desertificació en curs.
Demanen que les poblacions s'impliquin en la presa de decisions i estiguin degudament informades. Exigeixen que les enquestes siguin realitzades per persones independents dels poders públics i que tinguin en compte tots reptes, i siguin fàcilment  accessibles al públic.
Demanen la implicació real de les associacions de preservació de la natura i que es demani a aquells que mobilitzin els seus esforços per una conducció resilient, una gestió respectuosa dels recursos hídrics i energètics.
El col·lectiu considera que una decisió prefectoral no pot ser suficient per resoldre una qüestió que requereix la implicació de cada ciutadà.