L’abstenció ha estat la ran protagonista de la primera volta de les eleccions departamentals i regionals.
Mai la participació havia estat tan feble a l’estat francès per unes eleccions.
Pel que fa a les departamentals, ahir l’abstenció a Catalunya Nord va ser de 64,75%, i de 62,04% pel que fa a  les regionals.
Una participació molt baixa que era més o menys prevista per les enquestes, tot i que no a aquest nivell.
El que no havien previst les enquestes és la baixa important del vot al RN. I a Catalunya Nord els bons resultats a les departamentals per la majoria sortint.

Més enllà dels resultats d’aquests dos escrutinis, la xifra més marcant d’aquesta elecció és aquest nivell molt alt d’abstenció, amb menys d’un de cada tres electors que ahir va anar a votar. Una abstenció rècord que no es pot explicar només per la crisi sanitària del coronavirus, sinó que sembla confirmar la distància cada cop més gran entre els electors i els partits polítics. A més hi ha moltes persones que ahir no sabien ben bé perquè es votava, i encara més electors que desconeixen les missions dels consells departamentals i regionals. Un desconeixement que en molts casos ha estat utilitzat, i  ampliat durant la campanya per molts candidats, que no han comunicat sobre les qüestions que concerneixen aquestes col·lectivitats territorials, sinó sobre temes d’àmbit més estatal, com la seguretat i la immigració.

Ha estat el cas particularment del Rassemblement National, però aquest cop, la manobra no li ha servit.
Les enquestes sonaven el partit de Marine Le Pen, primer en 6 de les 13 regions, i segon en 5 altres, a més de la possibilitat de guanyar tres Consell regionals. Finalment el RN ha fet uns resultats molt per sota dels habituals, i només arriba primer a la regió Provence-Alpes-Cote d’Azur, sense gaires opcions per guanyar la segona volta del diumenge 27.
Caldrà esperar els propers escrutinis, i per començar la presidencial, per veure si és només l’abstenció deguda a la crisi sanitària que ha passat factura al RN.

Catalunya Nord també ha viscut aquesta nova dinàmica, i la situació aprofita a la majoria departamental de la presidenta sortint Hermeline Malherbe.
Això si, a Perpinyà, el RN obté bons resultats sobre tots els cantons urbans, on fins i tot, contràriament a la mitjana estatal, ha progressat.
Els candidats del Rassemblement National arriben primers al cantó del Vernet a 42%, davant de la canidatura de centre d’Anabelle Brunet i Benoît Castanedo, a 22.
40% pel RN al cantó del Molí de Vent, davant del diputat LREM Romain Grau i Isabelle de Noell Marchessan.
Els candidats del partit de Marine Le Pen arriben primers al cantó de Perpinyà Oest-Canoès, 36%, cotra 24% per l’esquerra.
Al cantó de Cabestany, 34% pel RN, contra 33% pel binomi comunista.
A Toluges pocs vots de diferència també entre el RN a 30% i la candidatura socialista a 29.
L’únic cantó de Perpinyà on el RN no arriba primer és davant el candidat LR Jean Sol, i Laurence Ausina, que reuneixen 36% dels vots contra 35 al partit del batlle de Perpinyà, Louis Aliot.
En els cantons més rurals on el RN serà present a la segona volta, però normalment sense possibilitats de guanyar hi ha per l’exemple l’Aglí, on els candidats de la majoria departamental obtenen 38% contra 37.
A la Salanca, el batlle del Barcarès, Alain Ferrand ha estat eliminat i deixa la plaça a un duel entre la majoria departamental, a 35% i el RN a 28.
L’esquerra  ha perdut el cantó de la Costa Vermella, en benefici de la dreta a 43%, contra el RN, 21.
La dreta és també primera a la Costa amb 44% contra 34 al RN.
Els candidats de la majoria presidencial arribem primers a la plana d’Elna, 43%, contra 29% al RN.
Hermeline Malherbe, la presidenta sortint que es presenta als Aspres reuneix 37% dels vots contra 31 al RN.
Al Vallespir és el binomi de la majoria sortint que arriba primer a 40%, contra 25 al RN.
I finalment hi ha uns pocs cantons on el RN no es pot mantenir a la segona volta.
És a la vall de la Tet amb un duel entre el PS a 33% i la dreta 31.
El cantó Canigó on el binomi sortint de la majoria departamental Reynal-Péral és a 32%, amenaçat pels batlles de Prats de Molló i dels Banys, Ferrer-Costa.
I finalment, sobre el cantó del primer mnistre Jean Castex, Pirineus Catalans, és l’esquerra que podria guanyar amb 32% contra 29 pels candidats de dreta.

Ahir també es votava per renovar els Consells regionals, en un escrutini que al nivell estatal es pot llegir en clau pre-presidencial, però que, pel que fa a la regió administrativa Occitanie, es pot considerar ja qcom una victòria per la presidenta sortint, la socialista Carole Delga.
La llista de Carole Delga ha reunit al nivell de la regió 36% dels vots, però només 29% a Catalunya Nord, on fa el seu pitjor resultat sobre els 13 departaments. En segona posició i ha el RN, Jean-Paul Garraud a 21%, i Aurélien Pradé, de les Républicains , obtè 11%.
No es poden mantenir a la segona volta, la llista d’EELV o de la LREM, entre altres. Pels Verds, Antoine Maurice proposa a Delga una fusió d les dues llistes per la segona volta.

A tot l’estat, la dreta que controlava 7 de les 13 regions, hauria de conservar-les. Més enllà de l’abstenció, els altres fets marcants són la baixa del RN, així com els resultats d’EELV que estan en geeral per sota del que s’esperava, i per sota dels resultats dels ecologistes a les eleccions europees i municipals. Dolents resultats també per la FI. A l’esquerra, aquestes eleccions reforcen en canvi el PS.
El partit del president, LREM, també surt afeblit per aquestes eleccions, i es troba marginalitzat per l’enfrontament entra la dreta i l’extrema dreta.

Finalment, destaquem les candidatures dites regionalistes, com les de Oui au Pays Catalan a les departamentals a Catalunya Nord, o les dels autonomistes a Còrsega.
Oui au Pays Catalan es presentava sobre tots els cantons, amb el moviment Agissons. Avui es felicita dels resultats, que segons els seus responsables han reunit una proporció d’electors que mai havia sigut tant important per un moviment regionalista És el  cas de la vall de l’Aglí, amb 8.58%, als Aspres a 7, o al Vernet a  6,29%.
A Còrsega, tot i que els nacionalistes es presentaven desunits, repartits en 4 llistes, és el president sortint de l’Assemblea de Còrsega, l’autonomista Gilles Simeoni que arriba primer amb 29% davant de la dreta francesa a 25%. Les altres tres llistes nacionalistes han obtingut, 13, 8, i 7% i es poden mantenir.
La participació a Còrsega ha estat de prop del 52%.