El totalitarisme d’avui i les lliçons d’Hannah Arendt

En els últims temps, moltes veus han comparat la situació actual amb la dècada del 1930, un període marcat per l’ascens del totalitarisme. Aquesta comparació porta Iu Escape a reflexionar sobre les similituds i diferències entre els règims totalitaris històrics i els fenòmens polítics contemporanis. Per entendre aquesta qüestió, l’obra d’Hannah Arendt, filòsofa alemanya jueva exiliada, ofereix claus valuoses.
Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme, destaca que el totalitarisme va més enllà de la simple dictadura. Mentre que ambdues formes de govern autoritàries comparteixen trets com el lideratge absolut, l’adoctrinament i la supressió de llibertats, el totalitarisme inclou elements específics com el complot i el terror.
Arendt assenyala que els règims totalitaris sovint es basen en la creació de relats de complot, on es designa un enemic imaginari (com els jueus als anys 30) per justificar les seves accions. Aquesta estratègia busca dividir la societat i generar por.
El terror és l’eina principal del totalitarisme. No només es dirigeix contra els opositors polítics, sinó que també busca crear un ambient de sospita generalitzada. Això porta a la desconfiança mútua i la fragmentació social.
Un dels conceptes més influents d’Arendt és la “banalitat del mal”. Segons ella, els grans crims contra la humanitat no són comesos necessàriament per monstres o psicòpates, sinó per persones normals que actuen sense qüestionar les ordres. Aquesta manca de pensament crític i de responsabilitat individual és el que permet que els sistemes totalitaris prosperin.
Aquesta idea és especialment rellevant avui en dia. En un món on moltes persones es limiten a “fer el seu treball” sense questionar les conseqüències ètiques, el risc de deshumanització i de suport a sistemes opressius és latent.
Arendt defensa que la clau per combatre el totalitarisme és el pensament crític i l’acció col·lectiva. Les persones han de qüestionar les ordres i les normes, i assumir la responsabilitat de les seves accions. Això requereix una educació que fomenti el pensament independent i la participació activa en la vida pública.
En aquest sentit, el consumisme i el mercantilisme actuals, que prioritzaven el benefici econòmic sobre els valors ètics, poden ser vistos com a factors que contribueixen a la deshumanització i, per extensió, al ressorgiment de tendències totalitàries.