Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de les anuncies del Donald Trump sobre les taxes d’importació que toquen el món sencer, i de les rèpliques dels altres estats. També fem un punt sobre la Marine Le Pen, que ataca la justícia.

La perillosa megalomania de Donald Trump no té límits

Amb les últimes decisions de Donald Trump de posar drets de duana suplementaris a tot el món durant una increïble presentació, he arribat a la conclusió que era un megalòman perillós. Segons la definició del diccionari la megalomania d’una persona és la sobreestimació de les seues capacitats, un desig immoderat de poder i un amor excessiu en si mateix. Doncs li correspon, a més de ser un ignorant de l’economia i dels seus mecanismes, com ho ha demostrat durant la firma pública del decret sobre els drets de duana davant, arreu del món, tots els polítics, empresaris, economistes i financers que ho seguien amb preocupació.

Ja havia començat una setmana abans firmant un decret que feia pujar de 25% els drets de duana sobre l’acer i l’alumini. Per exemple els drets anteriors eren de 2,5% i passaran doncs a 27,5% del preu de les peces per automòbil i de les votures importades als Estats Units. Ara bé, com que les votures que hi són fabricades incorporen moltes peces de fora se calcula que costaran de 10 a 20% més car, cosa que també limitarà les exportacions americanes.

Però això no era res. El gran xoc mundial va ser dimecres passat, quan Donald Trump va anunciat taxes d’importació sobre el món sencer, 185 estats. Ningú no se n’escapa. Això vol dir que s’ha acabat el lliure comerç. El Wald Street Journal, el diari de referència per la borsa i les finances, pròxim dels republicans, ha qualificat la iniciativa de Trump d’estupidesa i ha titulat que era el final de la mundialització. Les borses han reaccionat el dia mateix. La de Nova York ha perdut 4%, i 4% més l’endemà, per arribar una setmana després a més de 10% de pèrdues. Ahir dilluns hi havia pànic a totes les borses del món, i el Wald Street Journal titulava: “La carnisseria borsària s’accentua”.

Els anuncis de Donald Trump

Amb el seu llenguatge directe i poc elegant, com si parlava amb coneguts dins un bar, ensenyant un inversemblant quadre amb xifres que no se sap d’on sallen, ha dit que era el dia de l’alliberament dels Estats Units, el “Liberation Day”. Alliberats de qui? Dels “dirty 15”, és a dir els quinze porcs, bruts, en francès salauds. A més els ha qualificat de carronyaires, de tramposos que han abusat d’Amèrica, que l’han posada a sac, estafat, segons els seus termes. Allavontes ell arriba, com Zorro, i s’ha acabat: tots pagaran. Mai de la vida hagués pensat que un dia podria sentir i veure això a un tal nivell als Estats Units o a un altre lloc.

Quins són aquests quinze porcs que tindran molt més drets de duana que els altres, car venen més als Estats Units que no els hi compren? Doncs hi trobem Mèxic, Xina, Índia, Japó Vietnam, Taiwan, Corea del Sud, etc., i estats europeus: França, Àustria, Suècia, Irlanda, Suïssa, etc. Seran 34% més per Xina, que ja tenia 20% i ara seran taxes del 54%. Seran més de 40% suplementaris per països pobres o en desenvolupament que no els hi poden fer represàlies, com Birmània, Sri Lanka, Cambotge, Vietnam, Laos, Madagascar, o encara el Lesotho, al sud d’Àfrica, que tindrà un 50% més i no se sap perquè.

El conjunt de la UE tindrà taxes per un 20% més, doncs també França. Ara bé l’illa francesa de la Reunió en tindrà més, 37%, Saint-Pierre et Miquelon i els seus 5000 habitants, també francesos, en tindran 50%, mentre la Martinica i la Guadalupe només en tindran 10%, com la resta del món. I no se sap perquè ni com s’ha calculat. És realment arbitrari i de bojos. Els qui en saben creuen que és amateurisme i incompetència, lligats a una voluntat de trencar el sistema comercial i industrial mundial.

Ara bé, hi ha una bona notícia per alguns. No tindran cap dret de duana suplementari ni Rússia, ni Bielorússia, ni Corea del Nord, és a dir Putin i els seus aliats. Perquè? Que Donald Trump tindria por de Vladimir Putin, o bé que se l’estima més que tot el món?

Les rèpliques

Hi ha ja rèpliques immediates i fortes. La Xina imposarà taxes equivalents, 34% més sobre tots els productes americans el dia que Trump ho faci efectiu pels productes xinesos. I l’espiral continua. Canadà fa igual amb els 25% que li imposa Trump.

A la UE volen primer parlar i negociar rebaixes. Només preveuen augmentar drets de duana sobre alguns productes americans (només en total el quart del que imposarà Trump), en dues etapes i a finals de mes si les negociacions no donen res. Traducció: se sotmeten, “ils s’écrasent” diuen a França. Ara bé s’estudien de taxar els beneficis que fan a Europa els GAFAM, que són les inicials de Google, Appel, Facebook, Amazon i Microsoft, és a dir els gegants d’internet i els suports de Donald Trump. Però aquest ja ha anunciat que si se toca als GAFAM serà la guerra. Com si aquests enormes drets de duana fossin la pau.

Sembla cert que aquests drets se mantindran durant els quatre anys del mandat de Donald Trump, més o menys alts. Sembla cert també que s’han acabat els trenta anys de comerç lliure i obert arreu del món. Però és que Donald Trump mantindrà els drets anunciats durant temps, o és una etapa per entrar en posició de força en una negociació?

El punt principal és que si Donald Trump manté aquesta política aberrant durant temps crearà molta inflació, a començar pels Estats Units. Tindrà en pocs anys una incidència negativa sobre l’activitat de tothom i arreu. És a dir que hi ha una recessió a la vista. Cal tenir sempre present a l’esperit que la gran depressió dels anys 1930 va començar amb una política d’aïllacionisme dels Estats Units, començada per una forta pujada dels drets de duana i seguida per una inflació i una crisi econòmica i social. Belleu no serà igual, però és possible i fins i tot probable que començarà en pocs anys l’espiral on tothom hi perdrà.

Dins el seu parlament anunciant aquests drets de duana per tots els països del món, el president Trump ha evocat el deute dels Estats Units, que és enorme, el més gran del món. L’ha posat a l’esquena dels altres, dels porcs i carronyaires. Ha insinuat de no tornar-lo, d’anul·lar-ne una part. Aquest deute és del 125% del PIB i creix sempre, quan és d’un 110% per França i se diu que és insuportable i s’han de fer restriccions.

No és el cas als Estats Units car fabriquen dòlars per compensar, en moneda paper o financera. Com que el dòlar és la moneda de referència mundial i que el president dels Estat Units no ha de donar comptes a ningú, viuen a crèdit. Qui paga el creixement dels estats Units són tots els estats del món que tenen reserves en dòlars o compren en dòlar. Per tant tots ja financem els estats units, i al davant la Unió Europea, seguida per la Xina i el Japó, la UE per qui Donald Trump i el seu vicepresident Vance tenen un odi especial, que nos tracten de carronyaires i d’insolidaris quan ja paguem part del seu dèficit. És acollonant, si me permeteu l’expressió.

Marine Le Pen ataca la justícia

La reacció de Marine Le Pen a la seua condemna per desviament de diners públics la desvetllat antics reflexos del Front National després de les condemnes del seu pare, atacs contra la justícia, victimisme i reacció antisistema, tancament sobre si mateix, és a dir sobre la base més fidel, totes coses que trenquen la imatge més oberta que havia procurat promoure els últims anys car, a la segona volta d’una elecció presidencial no més queden dos candidats i cal fer votar més que la seua base, fins i tot si permet ser al davant a la primera volta.

Doncs, visiblement molt afectada per la inelegibilitat amb aplicació immediata (fa uns deu anys en aquests casos ella demanava la inelegibilitat a vida pels seus adversaris), la seua estratègia va ser l’atacar molt fort els jutges i directament la presidenta del tribunal, posant el dubte la legitimitat de les institucions, quan vol der candidata per presidir-les. Ha anat fins i tot a dir: “Quina legitimitat tindrà el president elegit el 2027 si no sem candidata?” És una actitud a la Donald Trump que ja s’havia vist quan el RN va dir que se’ls hi havia robat l’elecció a la segona volta de les legislatives l’any passat.

Va escalfar tant certs militants del RN que la jutgessa que presidia el tribunal penal de París va ser assetjada a casa seua i va necessitar protecció policial, com a Itàlia on també cal protegir els jutges, en aquest cas de la màfia.

L’endemà mateix (hi ha relació? o simplement l’afer ha estat vista com a prioritària per la justícia? i ho és) el tribunal de segona instància de París fixava un calendari on la sentència és prevista per l’estiu del 2016, o sigui sis mesos a un any abans de la durada habitual d’un recurs. Però quedarien només set a vuit mesos per l’elecció presidencial. Si se confirmava la primera sentència Marine Le Pen no tindria més remei que d’anar a la última instància, la Cort de cassació, durant aquest període tan curt.

Alguns diran que és un càlcul maquiavèl·lic contra ella, però no ho és car Marine Le Pen ha fet tot el que ha pogut des de fa anys per allargar la instrucció, multiplicant els recursos previs. Si el judici s’ha fet tant tard, i ara el temps és curt, ella n’és en bona part responsable. Com per la seua defensa durant el procés no ha triat la bona estratègia.

Diumenge ha convocat una manifestació que se volia multitudinària a la plaça Vauban a París, com François Fillon ho havia fet el 2017 a la plaça del Trocadero en una situació semblant. Però si Fillon havia reunit seixanta mil supòrters, Marine Le Pen n’ha reunit només set mil segons la policia. Efectivament la plaça era més que mig buida. Fins i tot el RN ha avançat la xifra de deu mil, doncs admeten que eren molt menos. Perquè eren tan pocs? El RN no fa bloc darrere ella? Sembla que molts han girat full i que confien amb el Jordan Bardella.

Al mateix temps l’esquerra melanchonista i els ecologistes reunien en una altra plaça uns cinc mil protestataris contra Marine Le Pen i Gabriel Attal feia un míting a les afores de París. També els mitjans de comunicació n’han parlat. Li han doncs robat la notícia del dia.